X

1.200 persones en assentaments d’infrahabitatges aquest estiu: “Eivissa exporta un model de sensellarisme”

Són dades del primer cens que ha realitzat Creu Roja a Eivissa, en el qual comptabilitza 655 infrahabitatges en el mes de juliol

07/11/2025

1.200 persones en assentaments d’infrahabitatges aquest estiu: “Eivissa exporta un model de sensellarisme”

43

El sensellarisme i l’exclusió residencial és ja un problema estructural a Eivissa, que registrà un augment del 66% aquest estiu, fins a arribar a les 1.192 persones que vivien a barraques, tendes de campanya o vehicles, de les quals 31%, 255 persones, s’han quedat a l’illa després de la temporada alta turística.

Aquestes són algunes de les conclusions clau del primer Cens d’Assentaments a Eivissa, impulsat i elaborat enguany per Creu Roja amb l’ajuda de l’Observatori Social de les Illes Balears, i que s’ha presentat aquest divendres en les II Jornades Insulars de Sensellarisme.

L’estudi analitza tres moments d’enguany en els mesos de març, juliol i octubre. El repunt es produeix en temporada turística, amb 1.192 persones vivint en un total de 655 infrahabitatges. El que preocupa és l’elevada taxa que es registra després d’acabar la temporada: a l’octubre fou d’un 31% més de persones, respecte del primer recompte, i 220 més de barraques o infrahabitatges. L’estudi també revela que a l’illa d’Eivissa hi ha 21 zones d’assentament, la majoria es concentren a la ciutat d’Eivissa.

Segons Alfonso López, de l’Observatori Social, els assentaments són diferenciats segons el tipus d’habitacles que localitzen i en els quals hi ha un perfil més marcat: els de vehicles -com autocaravanes- hi solen viure més persones que són treballadores i en aquells on hi ha habitacles o barraques, les persones que hi viuen tenen una situació més vulnerable.

Segons explica, els desallotjaments de Can Rova 1 i l’anomenat Can Rova 2 no han resolt la situació, sinó que, segons l’estudi, el que han provocat, és que han aparegut assentaments més disseminats i més difícils de desallotjar. “Eivissa exporta un model de sensellarisme i exclusió residencial que posteriorment es va desenvolupant a les altres illes”, afirma López. A més, afegeix, de cada vegada, les persones sense sostre s’instal·len a espais que són visibles, però que tenen un difícil accés, com poden ser a les voreres d’una autovia: “Això si que ens preocupa perquè estem veient un altre perfil de persona sense llar”. De cada 1.000 habitants d’Eivissa, 7 pateixen exclusió residencial i viuen en assentaments.

Notícies relacionades >

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT