Tenir un lloc on viure és avui un veritable desafiament i el principal maldecap de milers de persones de les Balears. Per això, alguns ciutadans tornen a explorar fórmules com les cooperatives d’habitatge.
És el cas de Laura López i Eloísa Sparano les quals, davant els preus abusius de compra i lloguer de cases, decidiren formar part d’una cooperativa, Junts per Llucmajor, i optar a un dels solars públics que el Govern cedia en la primera iniciativa del programa Cohabita.
Una nova manera de concebre un lloc per viure, de forma conjunta amb la resta de socis i amb l’Administració, en què el sòl és públic i la construcció dels pisos va a càrrec de la cooperativa, que en manté la propietat. Laura i Eloísa podran gaudir del seu habitatge tota la vida, però no el podran llogar ni vendre. És un model no especulatiu, innovador a les Illes, però molt present a altres països com Dinamarca, on representa el 30% del parc immobiliari.
També hi ha fórmules totalment privades. Maria Luisa Llarena i Jaime Moreno viuen a Trabensol, una cooperativa d’habitatge que varen constituir amb els seus amics a 60 quilòmetres de Madrid. Per formar-ne part, s’han de tenir entre 50 i 70 anys i és la seva opció per viure la vellesa de forma activa i entre iguals.
