És la quarta comunitat que més residents ha sumat en els tres primers mesos d'enguany
Imatge d'arxiu.
111La població de les Balears ha crescut gairebé un 2% en un any; el 0,25% només el primer trimestre d’enguany. A primer d’abril, la població ha augmentat 21.500 persones en comparació al mateix dia de l’any anterior, fins arribar a un total d’1,2 milions de ciutadans i situar les Illes com la quarta comunitat -empatada amb Múrcia– que més residents ha sumat en els tres primers mesos. Amb tot, la taxa de creixement demogràfica illenca està per davall de la mitjana estatal, que és del 0,28% de gener a març per l’impacte de l’experimentat a Madrid, la Comunitat Valenciana i Catalunya. Per contra, Extremadura, Ceuta i Melilla són les úniques zones que perden habitants, mentre que Galícia no registra canvis.
Són dades de l’Institut Nacional d’Estadística, que apunta que els creixements es deuen, principalment, a un increment de les persones de nacionalitat estrangera, que ha compensat la reducció dels habitants nascuts a Espanya. Ho ratifica el catedràtic en Geografia Humana per la UIB Pere Salvà. En declaracions a una entrevista al programa Al Dia d’IB3 Ràdio, Salvà explica que “no està relacionat amb la potenciació de la població resident, sinó amb les onades migratòries per motius laborals que formen persones i parelles joves; no hi ha una reconstrucció generacional si no és per una aportació migratòria que ha evitat que les Illes hagin passat a formar part de l’Espanya buidada”. Alerta Salvà de l’envelliment de la població derivat de la baixa natalitat a les Illes (1,2 fills de mitjana en lloc dels 2,1 recomanats) i les seves derivades d’impacte socioeconòmic.
A les Pitiüses, la Conselleria d'Educació, a través d'Emergències, ha recomanat a les famílies cercar els seus infants a les escoles abans del migdia
El cos, quasi momificat i encara per identificar, va ser localitzat a l'interior d'una caseta abandonada ubicada entre Can Picafort i Son Serra de Marina
Es tracta d'un ciutadà francès de vacances a l'illa
La seva principal reivindicació continua sent l'equiparació salarial amb la resta dels treballadors públics del seu sector, i exposen que la mitjana de diferència de sou és de 500 euros