El Poder Judicial critica les “inapropiades i desafortunades” acusacions per la revisió de penes amb la llei del ‘només sí és sí’

Aquest dimecres, la ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha acusat els jutges d'incomplir la llei

Són molts els casos de condemnats per agressions sexuals que han aconseguit una reducció de la pena amb la nova tipificació de la llei del ‘Només sí és sí’, com la dels dos agressors que aquest dimecres han quedat en llibertat a les Illes, després de revisar les seves condemnes. La modificació de la forquilla dels càstigs per delictes sexuals que s’ha introduit amb la nova llei de llibertat sexual ha propiciat un allau de revisions de condemnes. I és que la llei redueix les penes mínimes, però també les màximes.

Per què la nova llei del ‘Només sí és sí’ permet una reducció de les penes?

La llei del només sí és sí va ser una proposta del Ministeri d’Igualtat, en mans d’Unides Podem. A partir de la revisió de penes d’aquestes darreres hores, la ministra Irene Montero ha acusat els jutges d’incomplir la llei: “Hi ha jutges que no compleixen la llei. Ens ha passat amb els règims de visites per a maltractadors a la Llei d’infància, i també ara amb la Llei del ‘Només sí és sí'”. Per la seva part, des de les files del Partit Socialista, barons com el president de la junta de Castella La Manxa, Emiliano García-Page, creu que potser és la pròpia llei la que ha de ser revisada.

Davant aquestes declaracions, l’Associació Jutgesses i Jutges per a la Democràcia ha criticat les “molt desafortunades i inapropiades manifestacions” per part del Ministeri d’Igualtat contra el poder judicial. “La reforma de les penes amb les quals es castiguen alguns delictes comporta la necessitat de revisar sentències per exigència de principis constitucionals, tal com el propi Consell General del Poder Judicial ja va advertir en el preceptiu informe que va antecedir a l’aprovació d’aquesta Llei orgànica”, reiteren.

L’associació ha fet referència a l’informe emès el febrer de 2021 per l’òrgan de govern dels jutges sobre l’actual Llei de garantia de la llibertat sexual, que llavors era només un avantprojecte; aquí, el CGPJ explicava que el quadre penològic contemplat per als delictes d’agressions sexuals suposava “una reducció del límit màxim d’algunes penes”.

I afegeixen: “Que el Ministeri d’Igualtat no hagi arribat a preveure dita conseqüència no justifica que arremeti contra els jutges i les jutgesses, ni que catalogui les seves decisions com a “justícia masclista” o consideri que es tracta d’una “aplicació defectuosa” de la llei. Aquestes declaracions qüestionen la credibilitat del sistema, que té per objecte la protecció de víctimes dels delictes sexuals, i obstaculitzen la necessària confiança que cal promoure”.

La Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial s’ha sumat a la “repulsa als intolerables atacs abocats contra el Poder Judicial” per part de responsables polítics. I aclareixen: “Aquests atacs es contraposen amb l’acreditat compromís de la carrera judicial, en què es posa l’accent en la protecció de les víctimes dels delictes contra la llibertat sexual”. La Comissió ha recalcat que aquest tipus de declaracions “minen la confiança de les víctimes en les administracions i, singularment, en la de Justícia, augmentant la seva desprotecció”.

Així mateix, el vicepresident del Govern i jutge en excedència, Juan Pedro Yllanes, és partidari de presentar una reforma legislativa que clarifiqui les penes i no comparteix les paraules de la seva companya de formació, Irene Montero, en qualificar els jutges de “masclistes”. Des de l’Associació de Jutges Francisco de Vitoria instisteixen que crear jurisprudència per part del Tribunal Suprem forma part del funcionament habitual de la justícia.