19°C
24°
15°
Illes Balears
Puigdemont condiciona l’estabilitat de la legislatura als avanços del pacte amb el PSOE
En l'acord s'inclou una futura amnistia “sense noms” i cobreix les persones relacionades “directament o indirectament” amb el procés independentista “entre 2012 i 2023”
09/11/2023
Imatge d'arxiu de Carles Puigdemont. / EFE
El PSOE i Junts han tancat la matinada d’aquest dijous un acord per a investir el president del Govern espanyol en funcions i candidat socialista a la reelecció, Pedro Sánchez. El pacte inclou l’amnistia i casos de ‘lawfare’ o ‘guerra judicial’; els dirigents independentistes es refereixen amb aquest terme al que consideren una persecució per part de jutges i magistrats per motius polítics. Junts ha proposat la celebració d’un referèndum d’autodeterminació sobre el “futur polític de Catalunya”, mentre que els socialistes assenyalen que defensaran “desenvolupar l’ampliació” de l’Estatut de 2006.
➡ Llegeix el document de l’acord entre PSOE i Junts
El líder de Junts, Carles Puigdemont, ha sortit en una compareixença davant els mitjans per explicar l’acord. Puigdemont ha assegurat que l’acord al qual ha arribat amb el PSOE sobre la llei d’amnistia que desencalla la investidura de Pedro Sánchez, obre una “etapa inèdita”, i condiciona l’estabilitat de la pròxima legislatura als avanços dels pactes. “Es condiciona la legislatura als avanços i no sols als compliments” del pacte amb el PSOE.
Hores abans, ha comparegut el secretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán, el qual ha explicat que l’acord aconseguit amb Junts és per a la legislatura i no sols per a la investidura. També ha dit que una futura amnistia no inclou “noms” i cobreix les persones relacionades “directament o indirectament” amb el procés independentista “entre 2012 i 2023”.
En el pacte signat aquest dijous entre Junts i el PSOE figura la posada en marxa d’un “mecanisme internacional” entre totes dues organitzacions per a “acompanyar, verificar i realitzar seguiment de tot el procés de negociació i dels acords” als quals arribin, més enllà del recollit en el propi pacte d’investidura. En aquest marc, les dues formacions assenyalen que concretaran “la metodologia de la negociació” i els continguts dels acords a negociar, segons consta en el document difós pel PSOE.
Junts ha avançat que proposarà, en la primera reunió de negociació aquest mateix mes de novembre, la celebració d’un referèndum d’autodeterminació sobre el futur polític de Catalunya “emparat en l’article 92 de la Constitució”. Sobre aquest tema, el PSOE assenyala que “defensarà l’ampli desenvolupament, a través dels mecanismes jurídics oportuns, de l’Estatut de 2006, així com el ple desplegament i el respecte a les institucions de l’autogovern i a la singularitat institucional, cultural i lingüística de Catalunya”.
En el pacte signat, el PSOE i Junts sostenen que “la situació política actual permet aconseguir un acord per a obrir una nova etapa i contribuir a resoldre el conflicte històric sobre el futur polític de Catalunya, fins i tot partint de posicions divergents”. De fet, tots dos partits reconeixen “les seves profundes discrepàncies i són conscients de la complexitat i dels obstacles del procés que es disposen a emprendre”. A continuació, indiquen que Junts “considera legítim el resultat i el mandat del referèndum de l’1 d’octubre, així com la declaració d’independència del 27 d’octubre de 2017”, però el PSOE “nega tota legalitat i validesa al referèndum i a la declaració, i manté el seu rebuig a qualsevol acció unilateral.
No obstant això, constaten que poden aconseguir “acords importants sense renunciar a les respectives posicions” i, a més, en el pacte signat coincideixen en bona part del diagnòstic sobre la situació de Catalunya en els últims anys. Tots dos partits indiquen que amb l’aprovació d’un nou Estatut, la societat catalana “buscava tant el reconeixement de Catalunya com a nació com la solució a les limitacions de l’autogovern i als dèficits acumulats”. I afegeixen que després de la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 en contra de l’Estatut “s’han anat repetint majories absolutes parlamentàries independentistes en el Parlament en les successives eleccions autonòmiques, així com mobilitzacions massives de signe independentista”.
Així mateix, tant el PSOE com Junts comenten que l’intent del Govern d’impedir el referèndum de l’1 d’octubre de 2019 “va donar lloc a unes imatges que ens van impactar a tots dins i fora de les nostres fronteres”. A més, el PSOE i Junts recorden que en els anys successius es van aprovar diferents propostes per part del Parlament i del Govern català “en matèria fiscal, així com la sol·licitud de delegació de la competència per a l’autorització de referèndums o l’organització d’una consulta a l’empara d’una llei autonòmica”. “Lamentablement, els governs de llavors no van afavorir la negociació política i cap d’aquestes propostes, fetes des de la lleialtat i el marc legal vigent, va ser considerada”, sostenen.
Notícies relacionades >
09/11/2023