IB3 | PROGRAMACIÓ TELEVISIÓ i RÀDIO

07:00

CINC DIES

E 2260

08:00

AGAFA'M SI POTS

E 1648

09:00

BALEARS SALVATGE

T3 - E8 : ARRAN DE LA MAR

Arran de la mar ens atraca a la vida marinera dels habitants costaners i pelàgics, com ara gavines, corb marins i virots, però tambe ens mostra altres habitants de les nostres zones costaneres que malgrat no compartir les seves costums marines amb els esmentats, si que viuen molt a prop d'ells, és a dir, molt a prop en ocasions de la mar. Altres com els cetàcis també ens deleitaran amb la seva presencia relativament a prop de les nostres costes, arran de la mar.

09:25

PIRATES A LES BALEARS

E 1 : LES ILLES PIRATA

Les Illes Balears són considerades llocs d'encant i un dels principals destins turístics per a milions de persones que, cada estiu, arriben a les seves costes per a gaudir de les imponents vistes i d'una inofensiva mar Mediterrània. Però, ha estat sempre així? La història no ha estat tan benèvola amb aquestes illes com pensam i, testimoni d'aquest fet són els segles marcats pels saquejos i els conflictes bèl·lics, reflectits en les llegendes i les festivitats locals que han perdurat fins als nostres dies i que són un important segell d’identitat. La seva situació geogràfica, la seva rellevant activitat econòmica basada en el comerç marítim i les difícils condicions de vida dels seus habitants han estat determinants per a l'activitat predatòria per excel·lència de les aigües de la Mediterrània: la pirateria. Però, qui eren, en realitat, els pirates? Era la pirateria un acte vandàlic? En aquest primer capítol es fa un repàs històric d'un dels malvats més coneguts a tot el món: el pirata i la seva importància en el desenvolupament dels esdeveniments polítics i socioculturals dels darrers segles a les Illes Balears. Corsaris com Barba-roja o Antoni Riquer han estat considerats per la història tan enemics com herois, segons quin sigui el punt de vista del relat. No obstant això, si una cosa tenien en comú era la seva condició de depredadors sense escrúpols que arribaren a protagonitzar virulentes gestes, presents encara avui dia en l'imaginari col·lectiu. Pobles sencers units per haver de defensar no només les seves llars, sinó també les seves vides. Segles marcats per la violència on, a més a més, la religió ha tengut un paper rellevant i ha servit de pretext pels enfrontaments més devastadors.

10:15

UN BON PLA

E 3 : LLUBI

11:00

TRAIL MENORCA CAMÍ DE CAVALLS 2026

T1 - E1

11:15

DA-LI GAS!

T3 - E3 : DA-LI GAS! T3

11:55

DISSABTE DE CINC DIES

E 275

12:55

VIDA SALUDABLE

E 81 : COM RESOLDRE LA DISFUNCIÓ SEXUAL

Aquesta setmana, l’equip de Vida Saludable tractarà la disfunció sexual, principalment la disfunció erèctil que pateixen el 40% dels homes de les illes a partir dels 40 anys, segons xifres oficials, encara que a partir del 65 anys el percentatge augmente. Co es diagnostica? Es pot preveure? Quins són els tractaments més eficaços i moderns? Com afecta la disfunció al benestar emocional de la persona o de la parella? Ho explica el Dr. Mariano Rosselló Barbará qui, amb 86 anys encara passa consulta i opera. De fet, acumula més de 3.500 operacions de pròtesis de penis com a expert en urologia, andrologia i sexologia. També abordarem la disfunció sexual femenina. I a més, coneixerem el cas d’en Pep, un pacient que va superar el càncer de pròstata però que una de les seqüeles que va patir va ser la disfunció i ara pot mantenir relacions sexuals amb normalitat. Sabrem que el refugi de Son Amer a Escorca és l’únic a les illes 100% adaptat a nivell visual, auditiu i motriu per persones amb diversitat funcional. Farem receptes tradicionals de les nostres padrines i padrins al centre d’autonomia personal de Puigpunyent, plats adaptats a les necessitats actuals de la gent gran. I posarem el focus de debat en la homeopatia, qüestionada pel Ministeri de Sanitat i els col·legis professionals. Tot això i molt més aquesta setmana a Vida Saludable.
***

13:59

IB3 NOTÍCIES CAP DE SETMANA MIGDIA

E 2159

15:05

EL TEMPS CAP DE SETMANA MIGDIA. INFORMACIÓ METEOROLÒGICA

E 2129

15:15

BIO BALEAR

E 1 : EL VITRAC Saxicola rubicola

El Vitrac un ocellet dels més acolorits de l’avifauna Balear. Coneixerem alguns aspectes sobre els colors del seu plomatge, la seva alimentació, el seu hàbitat, on es pot trobar i la seva situació a les Balears

15:20

PASSEJADES

E 150 : SA COMUNA DE BUNYOLA - PENYAL D'HONOR

Aquesta setmana celebram el capítol 150 pujant el penyal d’Honor, a sa Comuna de Bunyola, on farem una ruta circular. En Vicenç i na Glòria iniciaran la ruta al Través, ben a prop de cas Garriguer, on conversaran sobre el passat i el present de sa Comuna amb Pere Brunet. Travessaran un espès alzinar amb una gran riquesa d’elements etnològics: rotlles de sitja, forns de pa, barraques... Després s’enfialaran fins al punt més alt de sa Comuna, el penyal d’Honor, de 819 metres, amb magnífiques vistes les valls i muntanyes dels voltants. Passaran per devora el pas de Son Creus per baixar a continuació de bell nou fins al Través, on completaran la ruta circular.

15:45

TERRA DE SABORS

T3 - E33 : GREIXERA DE VERDURETES AMB PILOTES DE CIGRONS

Terra de Sabors arriba a Lloseta per conèixer en Joan Coll, cuiner i impulsor d’una cuina vegetariana arrelada al territori i basada en el respecte pel producte i el seu origen.

En aquest capítol, el protagonista elabora una greixera de verduretes amb pilotes de cigrons, un plat que posa en valor la cuina de temporada i els ingredients de proximitat.

El recorregut segueix al Pla de Mallorca, a Manacor, amb la recol·lecció de producte fresc com pèsols i pastanagons, i continua a Porreres, on es destaca la importància de conservar les varietats locals i el patrimoni agrícola.

També es visita una finca d’Inca, on es treballa amb flors de temporada des d’una perspectiva artística, posant en relleu el vincle entre natura, estètica i procés creatiu.

El programa conclou a Son Serra de Marina, on la recepta pren forma i esdevé una síntesi de tot el viscut durant la jornada.

Aquest episodi reivindica una cuina més conscient, sostenible i connectada amb el territori, així com la importància de preservar els sabers i els ritmes naturals de la terra

17:00

PEDRA, TERRA I FUSTA

T1 - E7 : L’ESSÈNCIA DE LA PEDRA. Pedra de Santanyí

PENDENT

17:45

DISSABTE DIRECTE

T1 - E11

20:00

TOCA TOCA

T2 - E11 : PALMA

Palma, protagonista del nou capítol
En aquest capítol, el programa surt al carrer per viure el concurs en directe
amb la gent, mantenint intacta la fórmula que l’ha convertit en un èxit: humor,
sorpresa, participació popular i objectes misteriosos dins la capsa.
El recorregut pel centre de Palma permetrà mostrar l’ambient de la ciutat i la
seva gent, reforçant el caràcter itinerant del format, que continua recorrent
diferents punts de les Illes Balears

20:30

IB3 NOTÍCIES CAP DE SETMANA VESPRE

E 2159

21:10

EL TEMPS CAP DE SETMANA VESPRE INFORMACIÓ METEOROLÒGICA

E 1996

21:20

ESPECTACLE CAVALL MENORQUÍ MENORCA HORSE WEEK 2026

E 1
L'Associació de Cavall de Criadors i Propietaris de Cavalls de Raça Menorquina organitza cada any la Fira del Cavall el tercer cap de setmana de maig. Aquest esdeveniment, que reuneix milers de visitants al Recinte firal des Mercadal, té per objectiu posar en valor la raça, millorar-la i donar-la a conèixer. Amb aquesta finalitat, entre les activitats de la fira, organitza cada any un espectacle eqüestre el vespre de dissabte. IB3 donarà en directe aquesta exhibició on es mostraran les diferents disciplines que es practiquen amb el cavall menorquí

23:00

ZOE I TEMPESTA

E 1
Nascuda i criada entre cavalls, Zoe porta una vida feliç impulsada pel somni de convertir-se algun dia en genet, igual que el seu pare. El cavall preferit de Zoe dona a llum a un poltre al qual anomenen Tempestat. Ella serà la primera a veure en ell al campió que la seva família ha estat esperant sempre. Tanmateix, un greu accident amenaçarà amb posar tot això en perill.

00:55

IB3 NOTÍCIES CAP DE SETMANA VESPRE

E 2159

01:50

EL TEMPS CAP DE SETMANA VESPRE INFORMACIÓ METEOROLÒGICA

E 1996

02:00

AGAFA'M SI POTS

E 1648

03:00

BALEARS SALVATGE

T3 - E8 : ARRAN DE LA MAR

Arran de la mar ens atraca a la vida marinera dels habitants costaners i pelàgics, com ara gavines, corb marins i virots, però tambe ens mostra altres habitants de les nostres zones costaneres que malgrat no compartir les seves costums marines amb els esmentats, si que viuen molt a prop d'ells, és a dir, molt a prop en ocasions de la mar. Altres com els cetàcis també ens deleitaran amb la seva presencia relativament a prop de les nostres costes, arran de la mar.

03:30

PIRATES A LES BALEARS

E 1 : LES ILLES PIRATA

Les Illes Balears són considerades llocs d'encant i un dels principals destins turístics per a milions de persones que, cada estiu, arriben a les seves costes per a gaudir de les imponents vistes i d'una inofensiva mar Mediterrània. Però, ha estat sempre així? La història no ha estat tan benèvola amb aquestes illes com pensam i, testimoni d'aquest fet són els segles marcats pels saquejos i els conflictes bèl·lics, reflectits en les llegendes i les festivitats locals que han perdurat fins als nostres dies i que són un important segell d’identitat. La seva situació geogràfica, la seva rellevant activitat econòmica basada en el comerç marítim i les difícils condicions de vida dels seus habitants han estat determinants per a l'activitat predatòria per excel·lència de les aigües de la Mediterrània: la pirateria. Però, qui eren, en realitat, els pirates? Era la pirateria un acte vandàlic? En aquest primer capítol es fa un repàs històric d'un dels malvats més coneguts a tot el món: el pirata i la seva importància en el desenvolupament dels esdeveniments polítics i socioculturals dels darrers segles a les Illes Balears. Corsaris com Barba-roja o Antoni Riquer han estat considerats per la història tan enemics com herois, segons quin sigui el punt de vista del relat. No obstant això, si una cosa tenien en comú era la seva condició de depredadors sense escrúpols que arribaren a protagonitzar virulentes gestes, presents encara avui dia en l'imaginari col·lectiu. Pobles sencers units per haver de defensar no només les seves llars, sinó també les seves vides. Segles marcats per la violència on, a més a més, la religió ha tengut un paper rellevant i ha servit de pretext pels enfrontaments més devastadors.

04:20

PAISATGES 2026

E 1

04:40

UN BON PLA

E 3 : LLUBI

05:25

GENT DE LA MAR

E 340 : Pesca Cala en Busquets, veler Perseus, pesca de pop, derelicte Ses Fontanelles

Aquest dilluns a Gent de la Mar tindrem un grapat d’històries ben interessants. Començarem a Menorca, sortirem de Cala en Busquets amb quatre amics, que passaran una bona jornada de pesca i acabaran fent una gran captura. Descobrirem la història del veler Perseus. Maria, n’Alejandra i el seu cuset Agallas ens explicaran com és viure a un veler i quin és el seu projecte. Sortirem del Portitxol amb en Tòfol Vera i la seva família per fer una jornada de pesca de pop. I de la mà d’en Miquel Àngel coneixerem la història d’un derelicte enfonsat ben a prop de la costa de Ses Fontanelles. Si sortiu a navegar, si anau a pescar o si vos agrada la costa, no ho dubteu: Sou Gent de la Mar.

06:30

BALEARS DES DE L'AIRE. EXTRA

E 19 : Valldemossa i Deia

06:35

BALEARS DES DE L'AIRE. EXTRA

E 20 : Manacor

06:40

BALEARS DES DE L'AIRE. EXTRA

E 21 : Felanitx

06:45

TÉNTOL

T8 - E4 : I SANTES PASQÜES

A ‘I SANTES PASQÜES’ coneixerem que la Setmana Santa és el moment més important de l'any litúrgic cristià. Commemora l'entrada de Jesucrist a Jerusalem, la seva mort a la creu i la seva resurrecció i a les Illes Balears hi ha un lèxic específic i unes tradicions molt antigues. Per exemple, coneixerem què significa la dita “Acabar com la processó de na Moixeta”.

En el programa de TÉNTOL dedicat a SETMANA SANTA, el convidat és Francesc Vicens, vicari episcopal per al Patrimoni Històric i Cultural del Bisbat de Mallorca, a qui sotmetrem al nostre paraulòmetre.

En aquesta nova temporada de TÉNTOL s’han incorporat una sèrie de seccions noves com ara la protagonitzada per dues padrines, una mallorquina i menorquina i un padrí de Formentera.

Una altra de les novetats és la selecció de NOUVINGUTS, persones que varen néixer a altres països del món com Argentina, Alemanya, Nigèria, Anglaterra, Portugal, Cuba, Polònia, França, Equador, el Marroc, Romania o la Xina i que han après el català.

I també és nova la secció dels INFANTS que enraonen sobre el tema del programa; i altres seccions com la PARAULA EN DESÚS, EL MOMENT TÉNTOL, L’ENDEVINALLA, L’EMBARBUSSAMENT O ELS MALNOMS de cada poble.

Com sempre, Téntol ha trescat A BALQUENA per més de 20 poblacions de les Illes Balears a la recerca de paraules, dites i expressions més genuïnes i; la cançó final serà a càrrec del músic manacorí Jorra Santiago.

06:50

TÉNTOL

T8 - E5 : CANS I MOIXOS

A ‘Com el ca i el moix’ coneixerem com tradicionalment els animals com cans i moixos han estat molt importants per les Illes i per la pagesia. Quins noms han tengut tradicionalment els cans a les Illes Balears? Fosca, Linda, Auba, Murta, Tro, Truc, Llamp, Clapa, Negre, Estrella, Boira, Brusca, Lluna…

El ca eivissenc és exemple de raça autòctona molt preuada. El ca de bestiar o el ca rater, a Mallorca.

També cercarem expressions o metàfores relacionades amb cans i moixos: “Anar de meu-moix”; “Anar gat”; “Ca, barret!”; “Fer vida de ca”; “Tenir més orelles que un ca me”; “Ésser fred com es nas d'un ca”; “No fer s'alçada d'un ca assegut”.

En el programa de TÉNTOL dedicat a CANS I MOIXOS, el convidat és JOSEP MARIA NADAL SUAU; assagista, crític literari i professor, a qui sotmetrem al nostre paraulòmetre.

En aquesta nova temporada de TÉNTOL s’han incorporat una sèrie de seccions noves com ara la protagonitzada per dues padrines, una mallorquina i menorquina i un padrí de Formentera.

Una altra de les novetats és la selecció de NOUVINGUTS, persones que varen néixer a altres països del món com Argentina, Alemanya, Nigèria, Anglaterra, Portugal, Cuba, Polònia, França, Equador, el Marroc, Romania o la Xina i que han après el català.

I també és nova la secció dels INFANTS que enraonen sobre el tema del programa; i altres seccions com la PARAULA EN DESÚS, EL MOMENT TÉNTOL, L’ENDEVINALLA, L’EMBARBUSSAMENT O ELS MALNOMS de cada poble.

Com sempre, Téntol ha trescat A BALQUENA per més de 20 poblacions de les Illes Balears a la recerca de paraules, dites i expressions més genuïnes i; la cançó final serà a càrrec del músic manacorí Jorra Santiago.

Presentat, dirigit i produït per Margalida Mateu.

IB3 | PROGRAMACIÓ TELEVISIÓ i R...

Directes

Programació