Illes Balears
La covid-19 ha intensificat protestes socials i ha agreujat crisis humanitàries arreu del planeta, però al marge de la pandèmia hi ha hagut governs i líders que s'han vist reforçats
29/12/2021
14
Durant el 2021 la Covid-19 ha intensificat protestes socials, ha agreujat crisis humanitàries i ha condicionat governs. Durant els darrers dotze mesos, l’espai d’internacional que cada diumenge ofereix l’Informatiu Matí d’IB3 Ràdio ha analitzat l’actualitat d’arreu del món amb testimonis que tenen algun vincle amb les Illes. La pandèmia ha continuat fent estralls en la població mundia, en un any que va començar amb la presa de possessió de Biden i acaba amb la mort del lluitador pels drets humans Desmond Tutu.
Partidaris de Trump assalten el Capitoli
Després de les denuncies de Trump de frau en les eleccions presidencials dels EUA, un grup de seguidors assaltaren el Capitoli dia 6 de gener del 2021. Aquell dia membres del Congrés certificaven els resultats del Col·legi Electoral. Cinc persones moriren en aquell atac. Part dels agitadors pertanyien al moviment QAnon, una teoria de la conspiració segons la qual membres del partit Demòcrata pertanyen a una secta de pederastes. Segons el seu relat, grans corporacions i mitjans de comunicació també hi estan implicats, i Donald Trump és la persona que lliuta per desemmascarar-los. Dia 20 de gener, Joe Biden pren possessió com a president dels Estats Units en una cerimònia insòlita, perquè a causa de la Covid no hi va haver públic. L’enviada especial a de TVE a Washington Anna Bosch deia a IB3 Ràdio que “no ha estat la pandèmia que ha fet que la gent no pugui assistir a la cerimònia, sinó la por a un nou atac dels partidaris de Trump. Això és una cosa mai vista als Estats Units, perquè ara tenen por d’un enemic que ve de l’interior”.
Els militars prenen el poder a Birmània
Després de guanyar les eleccions per una àmplia majoria al mes de novembre del 2020, l’exèrcit de Birmània n’anul·la els resultats, que donaven la victòria al partit de la líder de l’oposició i Nobel de la Pau, Aung San Suu Kyi. De llavors ençà, més de 1.300 persones han mort pels atacs de repressió de l’exèrcit. Segons Miguel Frau Rovira, delegat de l’Agència EFE a les Balears, i qui durant anys ha cobert la informació per l’agència d’aquest país, el que va motivar el cop d’estat dels militars “és que volen evitar que determinades regions no assoleixin un determinat grau de federalisme o d’autonomisme”. Frau, en declaracions a IB3 Ràdio, va dir que “mentre el suport popular de San Suu Kyi es manté intacte entre la població del seu país, i fins i tot ha augmentat, a l’àmbit internacional està molt tocat perquè la Nobel de la Pau, al seu moment, no va alçar la veu contra els militars pel genocidi de la minoria musulmana dels rohingyes”. Aung San Suu Kyi. Fa unes setmanes que la líder va ser condemanada a dos anys de presó per incitació contra els militars. Els seus seguidors asseguren que és un intent de bloquejar-la políticament.
Protestes multitudinàries a Cuba contra el Govern de Díaz Canel
Milers de cubans sortiren al carrer durant el mes de juliol per protestar contra les gestió que Govern havia fet fins aleshores de la crisi de la Covid-19. El Govern de Díaz Canel va fer detenir centenars de manifestants en unes mobilitzacions que són les més multitudinàries d’ençà dels anys noranta. IB3 Ràdio va conversar amb Claudia Martínez, una jove de la ciutat de Santa Clara, al centre del país, que viu a s’Horta (Felanitx), d’ençà del 2019. “Si hagués estat a Cuba aquests dies, hauria participat en les protestes”, va dir Claudia. “Molts pensen que a Cuba tot són mojitos, tabac i rialles. La realitat és repressió i patiment”, va explicar la jove cubana. Durant el mes d’octubre hi va haver a l’illa una altre intent de protestes. El seu màxim promotor va ser el dramaturg Yunior García, cap visible del moviment Archipiélago. El Govern de Díaz Canel va bloquejar l’acció de García, i facilità la seva sortida cap a Espanya amb un visat de turista. Pel novembre passat l’artista opositor aterrà a Madrid.
Els EUA es retiren de l’Afganistan i tornen els talibans
La decisió més polèmica de Biden durant els seus primers mesos de mandat va ser la retirada inajornable de les tropes americanes de l’Afganistan dia 31 d’agost del 2021. Al cap de poques setmanes, els talibans ja s’havien fet amb el poder, i milers d’afganesos que el nou Govern considerava aliats amb les forces occidentals d’ocupació emprenien una caòtica fugida a l’aeroport de Kabul. Dia 26 d’agost, un suïcida es va immolar a l’aeroport i va provocar la mort de desenes de persones que intentaven aconseguir un lloc en alguns dels avions per a l’evacuació. Entre els morts, hi va haver 13 soldats dels EUA. Sobre aquesta qüestió, el diplomàtic mallorquí Jorge Dezcallar va dir a IB3 Notícies: “Els americans anaren a l’Afganistan per eliminar els talibans i el terrorisme. Se’n tornen deixant-los al poder, i amb un atemptat a l’aeroport”. Tanmateix, segons l’exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència, “els EUA és un país que està centrat en ell mateix, la política exterior té una influència molt relativa”. Mesos després de la sortida de les tropes occidentals, l’Organització Mundial de la Salut ha advertit que milions de nins afganesos pateixen desnutrició, i segons les Nacions Unides un 97 per cent de la població viu per davall del llindar de la pobresa. Occident hi intenta fer arribar ajuda humanitària, però sense que passi per les mans dels talibans.
Merkel se’n va després de 16 anys
A les eleccions generals alemanyes de dia 26 de setembre no hi va prendre part Angela Merkel. Després de 16 anys com a cancellera, la dona que ha dirigit els designis del país i també d’Europa va abandonar la política, en uns moments en què la seva popularitat era molt elevada. El periodista alemany resident a Biniali, Werner Perger, va dir a IB3 Notícies, “els alemanys enyoraran Merkel, i també la trobaran a faltar els conservadors de del CDU, el seu partit”. “El que jo no sé, però, és si el CDU n’és conscient, que la trobaran a faltar”, va dir l’excap de política de Die Zeit. Segons el professor de Dret Internacional Públic de la UIB Joan David Janer, la figura de Merkel ha estat “el d’una dona que transmet cordialitat, diàleg i no és de postures extremes”. Un dels seus mèrits ha estat “la seva capacitat de canviar posicions sobre determinades qüestions, com és el cas del matrimoni entre persones del mateix sexe, que en un principi els conservadors alemanys hi estaven en contra”, va dir Janer a IB3 Notícies. Fa unes setmanes que el socialdemòcrata Olaf Sholz va ser investit com a nou canceller d’Alemanya. Governa gràcies al suport de verds i liberals, partits que formen part del nou Executiu.
Xi Jinping reforça el seu lideratge per un tercer mandat
El Partit Comunista xinès va aprovar una “resolució històrica” pel mes de novembre que suposa el lideratge absolut de Xi Jinping i es posen les bases per a un tercer mandat del líder. Aquesta és una qüestió insòlita perquè, segons la normativa, només es permeten dos mandats consecutius de cinc anys cadascun. Les úniques resolucions històriques anteriors que ha aprovat el Partit Comunista varen ser en temps de Mao Zedond i de Deng Xiaoping. Amb motiu dels actes de la celebració del centenari del Partit Comunista xinès, que varen ser dia 1 de juliol, el periodista mallorquí Nando Zanoguera va explicar que ““Xi Jinping és secretari general del Partit Comunista, president de la Xina i cap del comitè militar. Els tres grans poders del país es concentren en la seva persona. Això és una cosa que no sol passar a la Xina, i per tant tot pareix indicar que Xi aconseguirà perpetuar-se en el poder un tercer mandat”. Segons Zanoguera, qui va ser corresponsal a Pequín per Catalunya Ràdio entre el 2008 i el 2010, “La Xina no envairà territoris, però tampoc no permetrà ingerències estrangeres”, va dir Zanoguera a Ib3 Ràdio.
Tensions entre Rússia i Occident: crisi dels migrants i Ucraïna
Les imatges de migrants procedents del Pròxim Orient, atrapats a la frontera entre Bielorússia i Ucraïna s’han succeït els darrers mesos de l’any. Europa en va acusar el president bielorús Aleksandr Lukaixenko, aliat de Putin, d’utilitzar la vulnerabilitat de les persones per pressionar els països membres de la Unió. A la vegada, Polònia, que també manté un pols amb Brussel·les per la supeditació de la legislació polonesa a la normativa comunitària, no va sol·licitar ajuda a Frontex per atendre els milers de migrants. Mentrestant, a la frontera amb Ucraïna, Rússia hi ha concentrat efectius de l’exèrcit, cosa que la Unió Europea i l’OTAN consideran indicis d’una hipotètica invasió. Segons diferents analistes, Putin no pot pair les peticions d’Ucraïna d’entrar a l’Aliança Atlàntica i de formar part del club europeu.
Mor Desmond Tutu, símbol de la lluita contra l’apartheid
L’arquebisbe sud-africà Desmond Tutu va morir dia 26 de desembre a l’edat de 90 anys. Tutu és considerat un dels principals lluitadors contra l’apartheid, el règim de la segregació racial a Sud-Àfrica. El 1984 li concediren el Premi Nobel de la Pau per la seva crida a la reconciliació. Es varen fer cèlebres les seves paraules adreçades a la població negra: “Heu de ser amables amb els blancs, perquè vos necessiten per redescobrir la seva humanitat”. Però Tutu també deia: “Si ets neutral en situacions d’injustícia, has triat posicionar-te del costat de l’opressor”.
ESPECIAL | 2021: La vida amb covid
29/12/2021
Veïnats ja han recollit firmes en contra del plantejament que proposa l'Ajuntament, que afirma que el projecte és molt embrionari i no es descarta renunciar-hi
Jordi Massó i Climent Olives han ideat i dibuixat deu portades de còmics amb superherois basats en la cultura de Menorca
Més d'una vintena de propostes noves s'estrenaran per omplir una graella variada que pretén arribar a noves audiències
Els bombers del parc d'Inca s'han desplaçat al lloc dels fets per sufocar les flames
