Avui dimecres 24 d’agost es compleixen sis mesos de l’inici de la guerra d’Ucraïna. El 24 de febrer, Vladímir Putin anunciava el que ell va denominar “operació militar especial” amb l’enviament de tropes russes i un objectiu: desmilitaritzar i desnazificar Ucraïna. Quatre dies després, el 28 de febrer, els ucraïnesos sol·licitaven l’admissió immediata a la Unió Europea, mentre milions d’ucraïnesos fugien en massa del seu país. Occident mou fitxa de seguida i comencen les sancions econòmiques a Rússia, mentre s’anuncia la compra i lliurament d’armes a Ucraïna. Els Estats Units destinen un total de 2.300 milions de dòlars per ajuda militar.
Des de l’inici del conflicte, Rússia està molt interessada en el control de Mariúpol, port estratègic del mar d’Azov, ja que suposa la continuïtat territorial des de Crimea fins a les regions separatistes del Donbass. Els bombardejos acaben amb el 90% de la ciutat sota les runes i més de 10 mil morts.
El 2 d’abril, Ucraïna anuncia la represa del control a Kíiv. A la localitat de Butxa, es descobreixen desenes de civils morts i cossos amb signes de tortura, un fet que genera fortes reaccions en l’àmbit internacional.
El focus d’atenció de Putin està en aquests moments a les zones sud i a l’est del país, al Donbass. Rússia ha instal·lat posicions defensives als territoris ocupats de Kherson i Zaporíjia, mentre Ucraïna ataca els subministraments d’armament rus i les infraestructures de transport i se concentra a recuperar la ciutat de Kherson.
El passat 23 de juliol, es produeix el primer acord entre Rússia i Ucraïna que permet desbloquejar el transport marítim de cereals des dels ports ucraïnesos.
L’única sortida a la guerra, segons Kíiv, seria la recuperació de territoris perduts com Crimea. Però els experts veuen difícil una sortida diplomàtica al conflicte sense pèrdues territorials per a Ucraïna.
Les Nacions Unides calculen que, fins al moment, han mort uns 5.500 civils. Aquesta xifra, així com els bombardejos indiscriminats a civils, són ara l’argument de Zelenski per no negociar la fi de les hostilitats.
La seva principal reivindicació continua sent l'equiparació salarial amb la resta dels treballadors públics del seu sector, i exposen que la mitjana de diferència de sou és de 500 euros