X

Antonio Turiel: “Balears, a la llarga, no podrà viure del turisme”

Antonio Turiel és físic i divulgador científic i actualment és investigador del CSIC, el Consell Superior d'Investigacions Científiques

07/11/2021

Antonio Turiel: “Balears, a la llarga, no podrà viure del turisme”

EFE

31

Antonio Turiel és físic i divulgador científic i actualment és investigador del CSIC, el Consell Superior d’Investigacions Científiques. A una entrevista a IB3 Notícies, Turiel adverteix de l’esgotament progressiu dels combustibles fòssils i de com això obligarà a canviar el model econòmic vigent. També per a Balears, que haurà de cercar alternatives al sector del turisme massiu per pal·liar la manca d’energia que ara es destina al transport de passatgers i de matèries primeres.

L’investigador parla de la hipotètica apagada elèctrica general, de la qual ja han advertit països del centre d’Europa, com Alemanya, Àustria o Suïssa, que són els que se’n podrien veure més afectats. L’investigador del CSIC explica que aquests països tenen por perquè, en un moment donat, el mecanisme principal que ells tenen per estabilitzar la xarxa elèctrica -actualment sincronitzada a tot l’àmbit europeu- pugui fallar per la manca de gas. Això podria acabar causant una avaria catastròfica, la destrucció d’una part de la xarxa i això evidentment trigaria setmanes a reparar-se. Per això hi ha tanta preocupació en aquests països. Turiel assegura que Espanya està molt poc connectada a la xarxa europea, amb la qual cosa, si es generàs un problema d’aquestes característiques, hi ha dos punts d’entrada principals, que no duen massa potència, i que simplement s’haurien de tallar.

Es podria evitar l’apagada elèctrica?   

Aquest problema s’hauria pogut evitar si, a mesura que haguessin instal·lat molts de sistemes de producció d’electricitat, haguessin afegit altres sistemes addicionals electrònics o mecànics d’estabilització, que no consumeixen energia, per assegurar-te que tot queda ben sincronitzat. S’haurien d’haver instal·lat sensors, sistemes de control i altres, però això, és clar, hauria tengut un cost.

L’esgotament progressiu dels combustibles fòssils també provoca un augment del preu de la llum i de retruc, del d’altres matèries primeres com la fusta, el paper, el coure o l’alumini. Aquesta pujada de preu és ja irreversible? 

Hi haurà oscil·lacions, sempre passa. Quan una matèria comença a esdevenir escassa per la raó que sigui, el preu no es manté constantment elevat sinó que el preu oscil·la, es torna volàtil. Hi ha moments en què es nota aquesta escassetat i el preu puja, i hi ha moments  que simplement es destrueix demanda, les empreses que es dediquen a això no es poden mantenir i aleshores han de tancar, es deixa de consumir tant i el preu baixa. No és d’esperar una situació d’encariment permanent, sinó d’oscil·lació.


La llum, 100 euros més cara que fa just un any

La producció de carbó, d’urani i del gas aniran caient. Com valoraries la reacció política davant aquest previsible esgotament dels combustibles que són els que ens donen energia? 

El que hem de fer és un canvi del model econòmic. Tenim un model econòmic que està orientat al creixement infinit en un planeta que és finit. Aquí hi havia alguna cosa que havia de petar. Hi ha un problema en l’àmbit de residus. El canvi climàtic és part d’aquest problema ambiental. El planeta és una esfera limitada i hi ha un problema en l’àmbit dels recursos. Hem de començar a acceptar-ho i a integrar-ho en el discurs. Trobar maneres de fer per mantenir el nivell de vida, però també adaptant-nos a aquesta situació real en què hi hauria d’haver un descens del consum d’energia i de matèries primeres.

Balears viu principalment del turisme. És factible continuar amb aquest model en una panorama d’esgotament de combustibles fòssils? 

Balears, a la llarga, no podrà viure del turisme, això és evident. Pot haver-hi una certa quantitat de turisme, però no serà mai el volum actual i evidentment deixarà de ser la principal indústria de les Illes. Això és inevitable, és un fet associat a aquesta carestia, perquè, entre altres coses, hi haurà menys desplaçaments de persones i de matèries. L’abundància del petroli barat és el que ha afavorit la globalització i el seu esgotament progressiu obligarà a llarg termini a relocalitzar l’economia. Això canvia i altera tots els models de turisme de masses, de mobilitat. Tot això va marxa enrere.

Quin seria aquest model alternatiu per a les Illes? 

Balears té un avantatge i és que és una comunitat rica precisament pels ingressos del turisme. S’ha de definir un pla estratègic més a llarg termini, més enllà del cicle polític i dels quatre anys, i pensar què vol ser Balears en el futur i aprofitar els recursos que té ara per plantejar-se un projecte de futur. Es pot apostar per un tipus de producció i de producte dins una econòmica circular, en què els productes es tractin de manera diferent, pensant en la seva perdurabilitat, fàcil de reciclar, reparar i reutilitzar i pensant també en la petjada ecològica. D’altra banda, les Illes disposen d’un recurs eòlic important.

Les energies renovables seran la solució? 

La transició renovable que s’està plantejant depèn també de moltes matèries primeres que són escasses. Els aerogeneradors i els panells fotovoltaics depenen també de matèries primeres i no n’hi ha prou perquè tot el planeta faci la transició al mateix temps. S’ha de canviar el model de tot, de transició i de model econòmic. S’ha de baixar el consum i s’han de fer adaptacions. Ara tenim una bestreta. Tenim temps per a adaptar-nos. Serà una qüestió progressiva, succeirà al llarg del temps, però hem de començar a canviar ja.

Amplia la informació: 


El gas ja és la principal font per produir electricitat a les Balears
Per què augmenta tant el preu de la llum?
La dependència aclaparadora als combustibles fòssils de les Balears: només el 0,62% de l’energia és renovable
Alerta científica: “El canvi climàtic força el replantejament immediat del model turístic balear”
La fi del món conegut

07/11/2021

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT